Rehabilitació de l'edifici de les antigues escoles com a Centre Cultural i biblioteca. Per ampliar els edificis actuals, escassos de superfície per a encabir-hi el nou programa, es proposa  aprofitar al màxim el jardí actual,  per enriquir-lo amb usos i qualificar-lo. Es reconeixen les traces existents al jardí, com el mur de pedra que el parteix, que s'aprofita com a element estructurador dels nous espais. Al costat del  mur diagonal s'hi construeix un segon mur 'tècnic' que contindrà el petit programa servidor de la sala polivalent. Amb aquest únic gest es resol  l’estructura física de la zona d’accés (accés biblioteca, sala polivalent i vestíbul.) i es definieix un el carrer interior que relliga per dins de la parcel.la  la vila històrica amb el Parc de la Sardana ja fora muralles, generant dos accesos principals, un per cada límit urbà. Un carrer cobert que al seu temps esdevindrà lloc de trobada per donar accés  als diferents usos i serveis, però també per ser un lloc d’activitat i de vida social. 

Sobre aquests murs de pedra, el vell i el nou, s’hi col.loca una coberta unitària, una pèrgola sobre el jardí, que juntament amb uns tancaments vidriats acaben definint els espais arrecerats i aixoplugats, els patis i els interiors.  En el punt on es podria produir major fricció entre nou i vell (junta entre edifici anti i nova pèrgola) s’hi situa com a ròtula l’espai de l’escala.  Es concep com un espai obert, diàfan, transparent en totes les seves façanes i coberta (claraboia), de manera que fa de tall entre nou i ‘vell’ i s’obre a les visuals i la llum.