Rehabilitació de l'antiga Cooperativa Siglo XX, al barri de la Barceloneta, com a casal de joves.

La principal motivació de la rehabilitació de l'edifici és la recuperar-lo pel barri, no només des d’un punt de vista espacial i funcional, pel fet de de posar a disposició del dels veïns un nou equipament de proximitat, sinó pel fet de recuperar un edifici amb memòria i amb un alt contingut històric, social i simbòlic pels habitants de la Barceloneta. La intervenció es planteja des d’aquesta necessitat de recuperar i explicar aquesta memòria social. Per una banda amb la restauració estricta de les façanes i dels espais més ‘nobles’ (plantes primera i segona), definidors del caràcter de l’edifici, reforçant i fent explicits els seus valors espacials i arquitectònics. I per altra banda, de manera complementària, explicant l’evolució del lloc, el pas del temps, les pàtines, els sistemes constructius, etc. amb la rehabilitació de les plantes baixa i tercera, ja molt transformades. El temps i la construcció també són elements patrimonials que massa vegades tenim tendència a esborrar o amagar. Reconèixer una època, un moment, però també explicar una evolució, una transformació. Una evolució necessària que ara tot just encetarà una nova fase.

I amb aquest doble enfocament (restauració – rehabilitació) s’aposta per mantenir i aprofitar al màxim els elements i espais existents, reconeixent de manera precisa els seus valors, per reforçar-los, i les seves prestacions, per maximitzar-les. I és des d’aquest enfocament que es proposa mantenir l’escala existent, ja que és un element important en la configuració de la imatge històrica del lloc. Sempre amb la idea de no perdre història, sinó amb l’objectiu de recuperar-la i fer-la protagonista de l’edifici del segle XXI.