Rehabilitació i ampliació d’un edifici de finals del segle XIX per a Casal de Barri, així com la urbanització de l’espai públic adjacent.

El projecte no es basa en resoldre uns volums i un espai públic proper, sinó que afronta  el ‘lloc’ des d’una resposta unitària, en que construït i no-construït conformen un tot. Es defineix un espai unitari  per mitjà d’una aproximació arquitectònica integral del conjunt, tant del construït com de l’espai lliure, que es formalitza en una pèrgola metàl.lica que colonitza tot l’entorn de l’edifici existent. 

La sala del casal es col.loca en la zona d’ampliació i la resta de programa s’ubica en l’edifici existent. La sala no és res més que un espai acotat i aixoplugat sota la pèrgola. El desdoblament del vestíbul,  amb un cancell-ròtula situat entre els 2 cossos, permet que la sala pugui funcionar amb la resta de l’equipament tancat.