Rehabilitació d'una Masia, tipologia tradicional testimoni de la història rural del municipi, per a reconvertir-la en un centre cultural. Un programa d'aules de noves tecnologies en planta baixa, uns tallers d'arts en la primera i una aula polivalent en la superior es diposen ordenadament d'acord amb l'estructura tradicional de l'edifici.

La Masia, abans aïllada, va quedar encotillada entre edificacions després de l'execució de la nova ordenació. La façana històrica a sud esdevenia secundària i calia dotar la façana est, ara principal, d'un nou caràcter. Per altra banda, calia replantejar l'accés d'acord amb la nova ordenació. I en aquest sentit es dissenya un porxo que fita la nova entrada i gravita vers l'antiga era per no perdre la porta històrica com accés ni la centralitat de la tipologia.

Es busca equilibrar la nova intervenció amb el respecte al cos tradicional. El volum històric, estucat, es manté inalterat, mentre s'hi superposa una pell de lames de fusta, lleugera, que permet amagar i protegir les noves obertures, i que expressa aquesta realitat dual entre història i contemporaneïtat. A l'interior es conserva l'estructura i es reforcen els forjats per a conservar la imatge tradicional de bigues de fusta i revoltons ceràmics. Els nous elements, com ara els mobles-instal.lacions, es plantegen també com a elements superposats. Per altra banda, se substitueix la coberta, molt malmesa, per una nova estructura de fusta, tot conservant la imatge original. I es manté l'ús de la galeria existent com a espai intemig interior-exterior de control climàtic.